Pelegrinatge

Ja fa uns dies que tenim publicat el calendari del VI Nacions de l’any vinent i del 2015, any de RWC, per més senyes. Per a mi será un any especial, i ès què, per primera vegada, les meves posaderes aniràn a petar a una de les cadires verdes del mític Twickers, què amb comptes d’anomenar-ho “La Catedral” digue’m-li de forma més adecuada el RFU Headquaters.

Un dels aventatges del millor torneig esportiu del món ès la gran previsió de dates de les que  sempre fa gala l’organització. Aixó permet, per a pobres assalariats com jo, planificar-ho amb temps, anar a comprar un porquet de fang i fer caixa (i faixa) per els costos que la peregrinació comportarà. En el meu cas, l’elecció del partit en qüestió no va ser gens difícil i no és altre que el magnífic encontre entre els quinzes de La Rosa i El Trèbol.

Sí, ja ho sé. Les meves preferències irish em fan anar a territorio comanche, però logísticament és el que em va millor sense cap mena de dubte. Un viatge a Dublín em complica l’agenda de conciliació familiar —els que sou pares ja sabéu de què us parlo—, i la City facilita enormement les coses. AIxó si, pensó anar amb la meva estimada elàstica de l’equip de l’Illa Meragda, que per sort les tribus que habiten els temples de la Rugby Union disten un món dels bàrbars balompèdics que es van independitzar —ara que aquest terme és en boca de tothom—de la nostre estimada Rugby Football. Només cal veure un partit per verificar que la barreja de colors verd i blanc ès cromàticament perceptible a ulls de l’aficionat televident. Una altre cosa serà profanar Twickenham, però aquets paios no creuen habitualment el Saint George’s Channel per fer turisme a Londres. No sè si m’entenen.

En qualsevol cas, espero gaudir d’una jornada rugger con Déu mana en companyonia del meu sofert amic Xavi (la teva dona i la meva deuen ser santes ja) amb el qual anem cremant etapes, anant pas a pas fins poder omplir la cartilla que qualsevol pelegrí del rugby hauria de tenir completament segellada.

Falta molt encara, però anem descomptant els dies amb impaciencia. Prometo cróniques vàries, senyors

Twickenham West Gate