dilluns, 10 de juny del 2013

Rugby and Beer

Certs elements o clixés en l’esport són indissociables. Valgui el cas del golf o la vela amb l’elitisme, la boxa —mal compresa— amb la violència—, el futbol amb les masses —violentes o no, ai Senyor—, o el futbol americà amb certa dosi de “brutalitat” o ja els propis escacs sobre s¡ són o no un esport.. Per norma general, des de òrgans reguladors i federatius s’intenta apartar l’alcohol de la imatge esportiva, però alguns esports com el nostre estimat rugbi fan d’ell un gran aliat què, com veurem a continuació, pot jugar males passades de tant en tant. Grada apart, on el poble sobirà beu el que li brota (o el que venguin al bar ad hoc), el rugbi ha procurat que al tercer temps mai no en falti suc de civada, que si en parlem de Rugby Union i tirem mur d’Adrià amunt, agafa colors obscurs fruit del procès de torrefacció al que és sotmesa l’essència mare. Sempre he tingut enveja de les imatges del RDS o del Aviva on els aficionats locals celebren les marques del seu equip o XV nacional amb magnificents gots de Guinness a les mans mentre nosaltres patim, malbaratant la joventut del sofert fetge, tristes “roses de barril”.
El cas és que sempre s’ha pogut relacionar el rugbi amb cervesa sense cap mena de problema. Qui de nosaltres no li sona, en el cas de l’hemisferi nord, les Guinness Series irlandeses, la Heineken Cup com a màxim exponent del rugbi de clubs europeu, les Castle Lager del Down Under, etc…directament torneigs batejats amb els noms de les cases cerveseres del lloc.
Molt sovint, alguns jugadors es buiden al terreny de joc per tornar a omplir-se al tercer temps, bé sigui al club o al pub corresponent. Servidor ja va parlar en aquest blog  d’una de  les més grans anècdotes fruit de la fogositat d’empinar colzes dels seus dos protagonistes i amb la preciosa Calcutta Cup com a protagonista. Es rumoreja que els Barbarians FC, sobre els que aquí també hi podeu trovar unes paraules, van ser recentment  actors d’un lamentable paper enfront Anglaterra (a sobre el XV “B”, podríem dir) al seu primer match de la gira, sembla ser que per raons “resacoses” …en fi, no gaire profesional. O el cas del gal·lès Andy Powell que de matinada i borratxo com una cuba va tornar en carrito de golf al seu hotel de concentració per voral d’una carretera pública.
El propi Oscar Wilde va reproduir en paraules seves la problemàtica (bén entesa) amb l'alcohol:
"My drinking team has a rugby problem"
En qualsevol cas senyors meus, és evident que rugbi i cervesa sempre mantindran una llarga, productiva i curiosa relació.
Cheers!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada